miércoles, 3 de enero de 2007

Ens espera un any mogudet

Ho confesso: jo sí. Jo tenia esperança en la treva.

Era difícil, però era el moment. Tenia esperança perquè pensava que un altre atemptat d'ETA seria la gota que vessaria la paciència del poble. Però ETA torna a desafiar i el poble una altra vegada aguanta i calla.

La mateixa conformitat que tenim en veure el vídeo de Sadam a punt de ser executat.

Ni Iraq millorarà amb l'execució de Sadam ni l'atemptat de la T-4 ha de trencar la negociació. Estem negociant amb terroristes, de vegades sembla que se'ns oblida.

La seva arma és la por; la nostra la paraula. Però executem Sadam i trenquem la negociació. Ens estem desarmant nosaltres mateixos. Ens estan guanyant.


3 comentarios:

Anónimo dijo...

Tens molta raó, sens oblida que tractem amb terroristes... Avui sembla que han trobat novament explosius dins d'un bidó a no sé quin poble d'Euskadi per intentar un nou atemptat...

Àngels dijo...

Ai, ara no sé si em dones la raó o potser és ironia. És la meva manera de veure-ho. Jo com a persona em cago en tota la família dels etarras i en la de Sadam. Però per això escollim unes persones que han d'estar per sobre d'aquests sentiments i tenir el cap fred.
Els explosius d'Euskadi havien de petar el 24, una setmana abans de l'atemptat a Barajas. Precisament perquè aquesta situació és insostenible, s'ha d'arreglar ara que ja havíem començat.

És la meva manera de veure-ho i pel que s'intueix a les paraules de Zapatero, sembla que no trenca la negociació, com a mínim extraoficialment estic segura que no. És una esperança.

Des que era petita que sento a parlar de "la desarticulación de comandos" i ja veus quin petardet ens han servit. En aquest cas, la policia és una ajuda, però no la solució. Bé, diria que en cap cas ho és.

annna dijo...

Et donava la raó, Àngels.

Datos personales