viernes, 11 de enero de 2008

Sólo nos falta el rabo para rebuznar

Començo a sospitar que els qui maneguen aquestes contrades tenen un botonet màgic (com el telefon vermell) que activa i desactiva la crispació social.

Només així m'explico com moltes notícies provoquen un rebombori espectacular i, en qüestió d'un mes, ningú no en parla i no precisament perquè s'hagin sol·lucionat.
I només així m'explico la indiferència del "poble" davant la proposta d'incorporar una lletra a l'himne espanyol i perquè, quasi, no se'n parla als mitjans de comunicació.

Després penso que no vull pensar que siguem tan animals de ramat i intento trobar la justificació de tant de passotisme.
Puc entendre que als despenjats, ateus polítics, rodamóns, i d'altres saturats d'imbecilitats fins al vòmit, ens importi tant aquest fet com la cria del mico xucuto a Venezuela. Però sabem, per experiència, que la societat espanyola no és d'aquesta mena. I que si algú volgués polemitzar sobre l'aparellament de l'Aratinga nandai, sortirien experts de sota les pedres.
Així, que després de molt de pensar-hi, crec que sí, que som un ramat de rucs i que no hi ha polèmica perquè no han activat el botó. O, potser sóc ingenua, i la societat veu amb bons ulls un himne cantat. Aleshores callo.

Personalment, només em puc fer preguntes: és realment necessari? per què un canvi i per què a aquestes alçades? qui escriurà l'himne? es farà un concurs "operación patria" per decidir quina lletra ens sembla millor? podem votar a través de sms, himne punt sí, himne punt no?

Em semblava un fet entranyable, peculiar, carinyosament graciós fins i tot, les diferents maneres que tenim d'afrontar i interpretar l'himne. Hi ha qui opta pel "la, la, la, la, laaaa", hi ha qui es decanta per fer-ho més nasal "na, na, na, na, naaa", hi ha qui apuja el mentó, porta la mà dreta al pit i tanca els ulls, tot deixant que el sentiment patriòtic li entri plenament pel nas, i hi ha qui es desvia, ja totalment, amb el "burro, zopenco, pedazo de animal..."
S'ha mosquejat la corona? La proposta de lletrar la música té un origen reial? Si l'explicació és aquesta, callo també. Però potser s'han equivocat a l'hora de decidir la solució. Si la monarquia espanyola es queixa de la versió popular de l'himne, penso que l'himne no és, precisament, allò que està caducat.

Considero Espanya un país on no és fàcil fer canvis, modificar, suggerir debats de conceptes o institucions vigents des de fa tants anys, i que proposar de retocar algun petit aspecte és impossible sense retocar, abans, allò que no sona a algun sector.

Per això em sorpèn tant, que, ara, dos segles i mig després de la seva creació (l'hime espanyol és un dels més antics) aparegui la necessitat, no sé per quins set sous, de cantar a la pàtria. I em sorprèn que, dos segles i mig després, tothom pensa sense pensar-s'ho, "sí, és necessari", o que els sigui indiferent. La segona opció, em costa molt, moltíssim, creure-me-la.

La monarquia és intocable. La constitució és intocable. Els conceptes de país, nació, federació, són intocables. Aspectes, probablement, necessaris de ser tocables o com a mínim, crec jo, saludable el simple fet de qüestionar-los i discutir-los.
En canvi, qui sap qui i perquè es compliquen la vida, al meu entendre, treient-se de la màniga una proposta totalment innecessària, ja que ningú l'havia demanada ni qüestionada, com és la d'incrustar unes paraules a una melodia.
Si és qüestió de patriotisme, que ho deixin córrer, a Catalunya tenim moltíssims patriotes de boqueta, que no sabrien recitar de dalt a baix l'himne de la pàtria que tant defensen.

En fi, que em sembla que som molt conservadors amb coses que necessitarien revisió, i revisionistes amb coses que, em penso, s'haurien de conservar com són. Sobretot, perquè no hi ha cap motiu per fer el contrari.
Quan es suggereixen canvis, s'han d'explicar els motius i els perquès. I aquí ningú no ha donat ni un "perquè" ni un "per a què".
No seria ara realment necessari convocar un referèndum? No és aquest un tema plenament popular?

No, no ho han cregut així. Ja és massa tard. Sembla ser, segons una filtració del diari ABC publicada avui, que ja tenen una possible lletra per portar a votació al Congrès.

Aquí deixo les paraules que haurem d'entonar i sentir tots a partir d'ara, si ningú no ho arregla, quan soni la Marcha Granadera.

¡Viva España! / Cantemos todos juntos / con distinta voz / y un solo corazón.
¡Viva España! / Desde los verdes valles al inmenso mar, / un himno de hermandad.
Ama a la Patria / pues sabe abrazar, / bajo su cielo azul, /pueblos en libertad.
Gloria a los hijos / que a la Historia dan / justicia y grandeza / democracia y paz.


Distinta voz? Hermandad? Paz? Em sembla que ens definia millor aquell "A por ellos, oe".

No hay comentarios:

Datos personales